Eran trescientos

En una extensión de campos
de piedras y trincheras
nos oprime el eco
del quebrantar de biberones.1
Miradas enardecidas
desconcertadas, perdidas
eran trescientos y estaban muertos.2

^11ce75


Eren tres-cents

En una extensió de camps
de pedres i trinxeres
ens oprimeix l’eco
de biberons trencant-se. 3
Mirades enardides
desconcertades, perdides.
Eren tres-cents i estaven morts. 4

2023

  1. «Venga chicos que eso nos lo comeremos como si fuera un merengue». Éstas fueron las palabras, según la memoria de los soldados que lucharon en el Merengue, con las que un oficial republicano les arengó antes de iniciar el ataque sobre esta estratégica cota, muy bien defendida por las tropas franquistas del V Cuerpo de Ejército de Aragón del general Moscardó. Entre los días 22 y 28 de mayo de 1938, fuerzas de la 27ª División del XVIII Cuerpo de Ejército de la República, inician una ofensiva para expulsar a los franquistas de la cabeza de puente de Balaguer. La ofensiva republicana fue un fracaso total, no se logró ninguno de los objetivos propuestos. Fueron siete días de lucha feroz, con muchas bajas en ambos bandos. Muchos de los caídos republicanos eran “biberones”, chicos de 17 y 18 años que habían sido alistados sólo dos meses antes de la ofensiva. La escasa preparación militar les convirtió en los candidatos perfectos para una muerte segura. Algún día llegaron a contabilizarse hasta 300 muertos. El frente quedó estabilizado hasta el 28 de diciembre de 1938, cuando las tropas franquistas rompieron la línea de defensa republicana desde el Merengue en dirección a Cubells, para avanzar posteriormente hacia el interior de Cataluña. Memorial Democràtic. (2021) Carteles de información al Merengue. 

  2. Verso inspirado en La espigadora de Sapri, un poema de Luigi Mercantini sobre la fallida expedición de Sapri de Carlo Pisacane (1857) que pretendía desencadenar una revolución antiborbónica en el Reino de las Dos Sicilias. 

  3. «Vinga nois que aixó ens ho menjarem com si fos un “merengue”». Aquestes foren les paraules, segons la memòria dels soldats que van lluitar al Merengue, amb les quals un oficial republicà els arengà abans d’iniciar l’atac sobre aquesta estratègica cota, molt ben defensada per les tropes franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del general Moscardó. Entre els dies 22 y 28 de maig de 1938, forces de la 27ª Divisió del XVIII Cos d’Exèrcit de la República, inicien una ofensiva per expulsar als franquistes del cap de pont de Balaguer. L’ofensiva republicana fou un fracàs total, no s’aconsegui cap dels objectius proposats. Foren set dies de lluita ferotge, amb moltes baixes en ambdós bàndols. Molts dels caiguts republicans eren “biberons”, nois de 17 i 18 anys que havien estat allistats només dos mesos abans de l’ofensiva. L’escassa preparació militar els convertí en els candidats perfectes per a una mort segura. Algun dia es van arribar a comptabilitzar fins a 300 morts. El front quedà estabilitzat fins al 28 de desembre de 1938, quan les tropes franquistes trencaren la línia de defensa republicana des del Merengue en direcció a Cubells, per avançar posteriorment cap a l’interior de Catalunya. Memorial Democràtic. (2021) Carteles de información al Merengue

  4. Vers inspirat en L’espigadora de Sapri, un poema de Luigi Mercantini sobre l’expedició fallida de Sapri de Carlo Pisacane (1857) que pretenia desencadenar una revolució antiborbònica al regne de les Dues Sicílies.