Refugium, refugia
2013/2019
Aquest projecte pren l’antic camp d’internament de Rivesaltes com a punt de partida per abordar la memòria històrica de l’exili republicà espanyol. A partir de les ruïnes del lloc, rastreja les empremtes arquitectòniques i humanes que configuren una memòria emocional col·lectiva on passat i present s’articulen.
Exposicions individuals i col·lectives al Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera, 2019), al Temple Romà de Vic (2016), a la Galeria Sicart (exposició col·lectiva, Vilafranca del Penedès, 2016) i a la Galeria Cànem (exposicions col·lectiva i individual, Castelló, 2016).
Sèries d'obres
Fa alguns anys, durant una visita al Museu de l’Exili de la Jonquera, Noris va conèixer per primer cop la història del camp Joffre de Rivesaltes, un antic camp d’internament al sud de França obert als anys 30 per acollir l’exili republicà espanyol. Lluny de ser un episodi puntual, el camp va romandre actiu gairebé setanta anys: fou utilitzat com a camp de concentració durant l’ocupació nazi i, posteriorment, com a espai d’internament per als harkis algerians després de la descolonització. La història de Rivesaltes travessa el segle XX europeu i condensa alguns dels seus episodis més traumàtics. Es revela com un territori des d’on abordar la violència, el desplaçament forçat i les fractures de la història contemporània. Més que un lloc físic, Rivesaltes és avui —quan les ruïnes han cedit el protagonisme a la memòria— un espai emocional col·lectiu.
Rivesaltes, el passat és present, 2013
La memòria de Rivesaltes ressona en la realitat actual dels camps que, arreu del món i a les fronteres d’Europa, continuen allotjant milions de vides desplaçades. Les seves ruïnes actuen com un llindar entre passat i present, connectant la història del segle XX amb les polítiques migratòries contemporànies.
Tanmateix, aquest projecte no aspira a constituir-se en una recerca històrica. La història és aquí un punt de partida per a un desplaçament per la memòria emocional col·lectiva, cercant una experiència que, partint de l’individual, aspira a una dimensió universal més enllà d’èpoques, fronteres i nacionalitats.
Refugium, refugia neix d’aquest espai devastat, testimoni i víctima de múltiples tragèdies humanes. Per a Noris, Rivesaltes no és un tema històric, sinó un punt de partida per interrogar els vincles entre memòria, desarrelament i present. Les ruïnes del camp s’enllacen amb els centres d’internament i els camps de persones refugiades actuals que, a les fronteres d’Europa i del món, perpetuen el mateix drama de l’exclusió. El treball proposa així una reflexió sobre la continuïtat entre els camps del passat i els dispositius contemporanis del control migratori, on la història reapareix sota noves formes polítiques i materials.
El títol de remet al terme llatí refugium, que designava tant un lloc de fugida com un retorn, una via d’escapament o un espai de recer. En plural, refugia, la paraula evocava també els amagatalls domèstics on protegir els béns davant el perill. Noris s’apropia d’aquesta ambivalència —repar i fugida, recolliment i desplaçament— per abordar el refugi com a estat de trànsit permanent, com a símptoma d’una vulnerabilitat estructural.
Exposició Refugium, Refugia (2019) al MuMe – Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera, Espanya
Refugium, Refugia. 2019, MuMe - Museu Memorial de l’Exili, La Jonquera, Espanya
Les obres reunides a Refugium, refugia exploren els paisatges físics i emocionals de l’exili: fosses, túmuls, caixes o forats que funcionen simultàniament com a refugi i condemna. Aquests llocs condensen la tensió entre la necessitat d’empara i la seva negació, i assenyalen la pèrdua d’identitat i dignitat que defineix la condició de la persona refugiada.
En aquest context, la figura del desterrat esdevé un paradigma universal: aquell que, incapaç de retornar a casa, queda també impossibilitat d’habitar-ne una altra. Per a Noris, el desarrelament és un trauma irreversible que toca els fonaments mateixos de l’humà, un eco persistent que connecta els passats de la història amb les ferides del present.
(In)refugis, 2016
(In)refugios. 2016, Temple Romà, Vic, España
(In)refugios. 2016, Galeria Canem, Castellón de la Plana, España
Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de La Escocesa i Hangar, centres de creació a Barcelona. També agraeixo a Jordi Font, Miquel Serrano, Alfons Quera i tots els companys del MuME, Paula Bruna, Carlos Puyol, Miquel Bardagil, Mireia Martínez i Raül Segarra, Tere Badia, Kike Bela, Antonio Bela Armada, Pep Dardanyà, Piramidón, Yann Molina, Elodie Montes, Judith López, Pilar Mestre, Mar Arza.