Paisatge vertical
2023-En curs
El paisatge vertical replanteja la relació amb el territori des de la mirada de la màquina —satèl·lits, drons, ortofotos—, eliminant l’observador —el cos de l’artista— del paisatgisme tradicional.
Apareix a
El concepte de “paisatge vertical” apareix com una aproximació contemporània a la representació i a l’experiència del territori. Tradicionalment, el paisatge s’ha concebut des d’una perspectiva horitzontal, vinculada a la mirada de l’observador que contempla l’horitzó. Tanmateix, el paisatge vertical introdueix una nova manera de mirar i de representar l’espai: una visió aèria o des de dalt, similar a la que ofereixen els satèl·lits o les tecnologies cartogràfiques modernes.
Aquesta perspectiva vertical s’allunya de l’experiència subjectiva i directa de l’artista o caminant, i s’acosta més a una mirada externa, gairebé maquínica, que observa el territori des d’una distància abstracta. En la pintura contemporània, això es tradueix en obres que, tot i que poden ser abstractes, remeten a vistes satel·litàries o cartogràfiques, on el territori esdevé una superfície a llegir més que no pas un escenari a habitar. Detalls com la inclusió d’elements simbòlics (per exemple, sols de diferents mides) reforcen aquesta idea d’una multiplicitat de punts de vista i d’escales.
El paisatge vertical, per tant, representa una renovació en la manera d’entendre i de representar el territori, desplaçant el protagonisme de l’observador humà i obrint el camp a noves formes de percepció i d’anàlisi espacial.