La vora oberta

2026

“La vora oberta” comença amb una travessa al llarg del riu Siurana, des del seu naixement a les Muntanyes de Prades fins a la seva confluència amb l’Ebre. El projecte aborda el transvasament d'aigua cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica que buida el curs natural del riu i el converteix en un cos extret. Entre acció i registre pictòric, el projecte traça una lectura poètica de la dependència, el desplaçament i la supervivència del territori.

Amb el suport de Terra d’Art / Premi Isabelle Meyer 2025

Anatomia d’una extracció

“La vora oberta. Anatomia d’una extracció” comença amb una travessa al llarg del riu Siurana, des del seu naixement a les Muntanyes de Prades fins a la seva confluència amb l’Ebre. El projecte aborda el transvasament d’aigua cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica que buida el curs natural del riu i el converteix en un cos extret. Entre acció i registre pictòric, el projecte traça una lectura poètica de la dependència, el desplaçament i la supervivència del territori.

La vora oberta (provisional) | Mapbox

Context

El transvasament d’aigua entre el riu Siurana i la riera de Riudecanyes constitueix un dels conflictes hídrics més antics i persistents de Catalunya. Concebut fa més d’un segle per garantir el subministrament d’aigua a Reus i al seu entorn agrícola, aquest túnel de deu quilòmetres travessa la muntanya i desvia gairebé la totalitat del cabal del Siurana cap a l’embassament de Riudecanyes. En funcionament des de 1950, ha sostingut el desenvolupament urbà i agrícola del Baix Camp, però a costa de deixar durant gran part de l’any un riu exhaust i una vall despoblada.

El Siurana pertany a la conca de l’Ebre, sota jurisdicció de l’Estat, mentre que Riudecanyes forma part de la xarxa interna catalana, gestionada per la Generalitat. Aquesta doble administració —intercomunitària i intracomunitària— ha generat dècades de disputes, en què els pobles del Priorat reclamen recuperar el seu dret a l’aigua. El riu, que durant segles va modelar la vida agrícola i simbòlica de la comarca, s’ha vist reduït a un fil d’aigua intermitent, incapaç de sostenir ni el seu ecosistema ni les noves economies vinculades al territori, com el turisme de natura o l’enoturisme.

El projecte parteix d’aquest context per interrogar les tensions entre territori, cos i flux vital, entre una terra privada de la seva aigua i les formes de vida que encara hi resisteixen. Què passa quan la vida d’un territori depèn de l’extracció vital d’un altre? Quan el flux d’un cos s’interromp per sostenir-ne un altre de distant, quin tipus de vincle neix entre tots dos? És una transfusió, un trasplantament o una forma de parasitisme? Al llarg del seu recorregut, el riu Siurana revela una anatomia de la dependència: un paisatge on la vida es manté a costa d’una altra vida.

El projecte

El projecte es construeix al voltant d’una travessa al llarg del curs complet del riu Siurana, des del seu naixement al terme municipal de la Febró (Muntanyes de Prades, Tarragona, 715 m s.n.m.) fins a la seva desembocadura al riu Ebre, a les proximitats de Garcia.

El riu Siurana recorre uns cinquanta quilòmetres, travessant els termes de Cornudella de Montsant, La Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Gratallops, Falset, Bellmunt del Priorat, El Molar, El Masroig i Garcia. Pocs quilòmetres abans d’arribar a Poboleda, el riu perd bona part del seu cabal en el transvasament cap al pantà de Riudecanyes. Un canal d’uns deu quilòmetres travessa la muntanya i condueix l’aigua del Siurana fins al Baix Camp, des d’on es distribueix principalment per al reg agrícola i el subministrament urbà de Reus i altres municipis del Camp de Tarragona.

El projecte proposa recórrer a peu tot el curs del riu, registrant-ne la geografia, les transformacions i els efectes visibles del transvasament. Aquesta caminada, entesa com un gest artístic, constitueix una forma de reinscripció simbòlica del riu en el territori. Caminar el Siurana —des de la font fins a la seva desembocadura a l’Ebre— és recórrer una ferida, seguir la línia d’un cos que s’apaga, d’un curs vital interromput per l’extracció i la pèrdua.