Guinovart, un fragment
2009
Aquest documental retrata el procés de creació d'una de les obres abstractes de gran format de Guinovart i mostra l'artista treballant amb làmines de fibrociment. El material va ser filmat l’any 1978 per Lluís Montagut i Jose Civit i recuperat el 2009.
Una idea de Lluís Montagut i Jose Civit. Direcció i edició: Marco Noris. So: Roberto Noris
Durada: 10:20 Any: 2009 Direcció artística i muntatge: Marco Noris Àudio: Roberto Noris Vídeo: Lluís Montagut i Jose Civit Coordinació: Bernat Montagut i Elva Gigirey
L’artista Josep Guinovart i Bertran (Barcelona, 1927–1997) va ser un reconegut pintor, dibuixant i gravador català.
Aquest documental mostra el procés de creació d’una de les obres abstractes de gran format de Guinovart, en la qual treballa amb làmines de fibrociment.
El material va ser filmat l’any 1978 per Lluís Montagut i Jose Civit i recuperat el 2009. Les imatges es van enregistrar a la fàbrica de fibrociment Uralita S.A., a Ripollet (Barcelona), inaugurada el 1907 i desmantellada el 1997. L’empresa és tristament cèlebre pels nombrosos casos de treballadors afectats per la toxicitat de l’amiant.
El fibrociment només manté la seva mal·leabilitat durant un temps limitat, fet que obliga l’artista a desplaçar-se fins a la fàbrica per realitzar l’obra in situ.
Les primeres seqüències documenten el procés de producció de les làmines de fibrociment: la pasta passa per una sèrie de corrons fins a assolir el gruix desitjat; posteriorment els operaris tallen la làmina amb un cable tens i n’ajusten les mides mitjançant una guillotina abans d’enrotllar-la en vares de fusta. Habitualment aquestes làmines passarien al procés d’ondulació, però en aquest cas es lliuren a l’artista perquè les modeli lliurement.
En una sala a part, Guinovart treballa amb el seu ajudant, desplegant la làmina i experimentant amb diverses tècniques: col·loca semiesferes sota la superfície, l’enrotlla sobre un tronc, la manipula amb les mans i amb eines, la perfora amb tubs i realitza incisions i dibuixos sobre la matèria encara humida.
El documental conclou amb una sèrie de plans que mostren detalls de l’obra acabada, testimoni d’un procés en què art i matèria industrial es fonen en un mateix gest creatiu.