A la frontera

2017-2022

A l’estiu de 2017 Noris va recórrer a peu els 300 km de la frontera hispanofrancesa de la província de Girona, per on van passar els principals camins de l’exili republicà. Durant el recorregut, l’artista va pintar una obra en correspondència amb cadascuna de les 198 fites que marquen el confí. Caminar i pintar unint punts al llarg de la frontera, en equilibri sobre aquella línia invisible que divideix en dos allò que és u, va significar fer visible l’invisible i desplegar així un nou escenari de la memòria.

300 km, 25 dies, 198 mugues, 212 obres. Barcelona Producció 2017 / La Capella.

Textos i paratextos

• El nòmada que va pintar la frontera (Climent, Els Temps, 2024)

Sèries d'obres

Cartografia toponímica

Paisatges de frontera

Un altre fi. LA RESTA, El Born CCM, Barcelona, 2022. Vista d’instal·lació. Fotos: Pep Herrero

300 km, 25 dies, 198 mugues, 212 obres. Detall. Fotos: Pep Herrero

Topònims de frontera (Topónimos de frontera), 2022, tècnica mixta sobre paper, 150 × 200 cm.

Fins al projecte En frontera, el treball pictòric de Marco Noris es va desenvolupar principalment en l’àmbit del taller, abordant l’exili i el desarrelament des d’una posició de distància. Aquest projecte neix de la necessitat d’una experiència directa, en què el viatge no persegueix exclusivament un resultat pictòric, sinó també la vivència mateixa: fer i ser frontera a través del caminar prolongat, la introspecció i les dificultats del trajecte.

El projecte es va dur a terme durant l’estiu de 2017, al llarg dels 290 quilòmetres de frontera franco-espanyola a la província de Girona, per on van transitar les principals rutes de l’exili republicà espanyol. Durant el recorregut, l’artista va realitzar un dibuix o una pintura a l’oli per cadascuna de les 198 mugues¹ que marquen el límit fronterer. La travessa va durar 25 dies, en els quals va caminar per la línia pirinenca des dels 2.900 metres d’altitud fins al nivell del mar. El resultat final va ser un conjunt de 212 obres en format postal (12×17 cm): 82 pintures a l’oli, 9 tècniques mixtes i 121 dibuixos.

Foto: Miquel Serrano Jiménez

En frontera no es planteja com una documentació visual de les mugues, sinó com un enregistrament emocional de l’entorn, determinat per les condicions geogràfiques i ambientals del moment. La pràctica de la pintura pleinairista va ser clau per intensificar la relació amb el present i dotar el projecte d’un fort component vivencial. Així, les obres no constitueixen l’objectiu del viatge, sinó el rastre d’una experiència orientada a habitar i encarnar la frontera mitjançant un recorregut introspectiu en contacte amb la natura.

Pintar cada obra com si fos un marcador i caminar unint punts al llarg de la frontera, en equilibri sobre aquella línia invisible que divideix en dos allò que és u, va significar fer visible l’invisible, desplegant així un nou escenari de la memòria.

La ruta es va completar entre el 18 d’agost i l’11 de setembre de 2017: 300 km, 25 dies, 198 mugues, 212 obres. Route and milestones | Mapbox

Crèdits

• Projecte i producció: Marco Noris
• Planificació: Amaranta Amati i Marco Noris
• Suport logístic i guia de muntanya: Amaranta Amati
• Tutoria: Alexandra Laudo
• Impressió 3D: Patricio Rivera
• Caminants: Paula Bruna, Natalia Carminati, Núria Casas, Joana Cervià, Albert Coma, Claudia Godoy, Alexandra Laudo, Jordi Martinez‑Vilalta, Josep Rubio, Miquel Serrano, William Truini

• Suport i transport: Kike Bela, Joana Cervià, Josep Rubio, Marc Ferrer‑Dalmau i Alex Nogueras, Roberto Noris i Ana Lorente

• Agraïments especials a Amaranta Amati, Alexandra Laudo i a tot el jurat de Barcelona Producció; a Roberto i Ana, Joana Cervià i Josep Rubio, Kike Bela, Patricio Rivera, Alex Nogueras i Marc Ferrer‑Dalmau, Cayetano Martínez, Miquel Serrano i Jordi Font del MUME.

• Gràcies també a Josep Estruch i Montserrat Rectoret Blanch, Rebeca Arquero, Clara Garí i El grand tour, Marc Badia, Xavier Aguilò, Jordi Martinez‑Vilalta, Claudia Godoy, Natalia Carminati, William Truini, Nuria Casas, Paula Bruna, Albert Coma, Ferrán Latorre, Carmen Sánchez, Pere Llobera, Zuriñe Etxebarria, Jordi Pi i el Club Excursionista de Gràcia, La Capella, Hangar.org, Piramidón.

Projecte produït amb el suport de BCN Producció 17. La Capella, Institut de Cultura de Barcelona.

En col·laboració amb:

1. Muga («pedra fronterera») és una paraula d’origen basc utilitzada als Pirineus catalans en lloc de mojón (o hito, en castellà) i fita (en català). Tot i que procedeix de l’euskera, el terme també està recollit per la Reial Acadèmia Espanyola i s’usa en castellà amb el mateix significat de «límit o frontera entre territoris».

   Aquí s’hi inclou un article escrit en català per Josep Estruch per a On the Border sobre la etimologia de la paraula. ⤶