Recomptes @ Galeria Cànem
Participo a «Recomptes», una exposició sobre memòria històrica organitzada per Galeria Cànem (Castelló) en col·laboració amb el GRMHC (Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló). Presento una selecció d’obra del projecte (Un)refuges.
Mar ARZA - Pilar BELTRAN - Vicent CARDA - Miquel GOZALBO - Isidre MANILS – Geles MIT - Marco Noris – Cristina PERELLO - Pepa L. POQUET - Ester PEGUEROLES - Vicente TIRADO DEL OLMO - Maria ZARRAGA
19 desembre 2014 — 10 febrer 2015
Galeria Cànem — Antonio Maura, 6 — 12001 Castelló de la Plana (Espanya) — Tel. +34 964 228 879 / +34 670 369 847 — canem@gri.es — www.galeriacanem.com
Invitació (PDF): Recomptes
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) treballa amb l’objectiu de transmetre a la societat una informació cultural nova de caràcter històric, amb un propòsit de divulgació i sensibilització.
La Declaració dels Drets Humans i els Principis de Dret Internacional que emparen les víctimes de les violències d’aquests drets així com la lluita contra la impunitat, avalen aquesta causa.
La Galeria Cànem s’afegeix a la mateixa des d’un punt de vista plàstic, estètic, amb la intenció, tot utilitzant un llenguatge diferent, el de l’art, per ajudar a reparar plegats les injustícies.
Front al «conte» el «Recompte». Fins ara el discurs oficial, el relat, era divagar-diluir, negar per oblidar, l’ocultar per borrar-imposar, la desmemòria front a la memòria. Ara recomptem imatges per il·luminar la memòria. Ajudant al Recompte iniciat e inacabat; reparem a les víctimes i represaliats. Recuperant la Memòria Històrica recuperem la memòria democràtica d’acord amb valors ètics, polítics i ideològics, fent pont entre els fets per recuperar i les víctimes i els seus descendents.
…Perquè parlem de persones que visqueren dramàticament la seua època, i ara els sabem part d’una unitat perduda…
A hores d’ara aquell passat «son» construcció d’un col·lectiu, solidari, i que amb ells experimentem les vivències que esdevenen memòria, conscients que per atenuar el sentiment de pèrdua només podem emmagatzemar el record, així la memòria esdevé un arxiu per mantenir viu el record de les víctimes.
Si el «GRMHC» s’expressa amb articles, pensaments, investigacions, documents, arxius, treballs de camp, restes humanes… ara és l’hora de l’art, del compromís estètic. Aquestes imatges, poesia visual, és per dir el que no es pot dir. Existeix per parlar d’allò ocult, secret, sagrat…
…MAR ARZA, PILAR BELTRÁN, VICENT CARDA, MIQUEL GOZALBO, ISIDRE MANILS, GELES MIT, Marco Noris, ESTER PEGUEROLES, CRISTINA PERELLÓ, PEPA L. POQUET, VICENTE TIRADO DEL OLMO i MARIA ZARRAGA. Són qui posen les imatges, la seua visió del conflicte.
Hi ha un alfa i un omega que abraça la mostra, de la mateixa manera que la mort dels altres, la seua memòria, ens familiaritza amb la nostra pròpia mort. Tot reconstruint el passat pensem la identitat.
Miquel Gozalbo amb una xicoteta escultura de ferro vol representar una bomba, manifestant l’eclosió bèl·lica.
Isidre Manils amb el dibuix d’una calavera (vanitas) és l’omega, com un punt final del conte i motiu del «Recompte».
Entremig la «memòria comprimida» Mar Arza presenta un objecte quotidià: un portarretrats, el punt zero que esclata desfent, amb sensibilitat, la desmemòria, l’engany, l’ocultació, la vergonya… i com ella diu: que no es quede en fang, cendra, fòssil… el que hauria de ser «una urna de la vida recuperada».
Pot ser al remat com escriu la iraní Sahar Selijami: «El temps no cura les ferides, ni tan sols fa recuperar les llàgrimes. Quan es tracta de dolor, el temps no és sinó un intent fallit d’oblidar».
Front als grans monuments que lloen les mentides, les xicotetes grans obres que obren les portes a la vida.
… i front a l’oblit les imatges.
Front a la insensibilitat l’art.
Així ho diem a la Galeria Cànem amb aquesta mostra que és vostra.